Informe de la DXpedició a Andorra:
Equip EA8DBM, ON5OO, ON6QS i ON7EQ
Camí dels Pirineus
El 4 d'agost va començar la nostra aventura de ràdio. L'equip —format per ON5OO Jacques, ON6QS Gilbert i ON7EQ Jean-Jacques— va posar rumb cap al sud. Al vespre vam fer una parada per pernoctar a Briva la Gaillarda per tenir una trobada molt cordial amb en Philippe (F6ETI). Després de visitar la seva impressionant estació EME, vam poder gaudir d'un mos i una beguda al mercat local i intercanviar idees sobre la propera activitat.
Arribada i primers QSO en 432 MHz
L'endemà, 5 d'agost cap a les 16:00 hores, vam arribar a la nostra destinació final a Andorra. No vam perdre el temps i vam muntar immediatament la nostra estació de 432 MHz a la plataforma al costat del local del club URA, situada a 1.600 metres d'altitud. Poc després de mitjanit, tan bon punt la lluna va sortir per darrere dels cims de les muntanyes, es van poder registrar els primers QSO al diari de comunicacions. Malauradament, més tard, en direcció més cap al sud, ens vam trobar d'entrada amb un QRM molt molest, probablement captat pels lòbuls posteriors (backlobes) de l'agrupació d'antenes, ja que el nivell era molt variable i molt "agut" en funció de la direcció.
Desplaçament i ampliació d'antenes
Per reduir aquesta interferència, el 6 d'agost a la matinada vam decidir moure les antenes 25 metres i posicionar-les just davant de l'entrada del local del club, a menys de 10 metres de l'equipament. Salvar aquesta curta distància amb un cable CELLFLEX de 7/8” i 30 metres de llargada que havíem portat va ser un poc de overkill i una imatge ben peculiar! En aquest indret, efectivament, teníem menys ganes del QRM original, però van sorgir nous problemes: interferències intermitents dins de la banda i paràsits amb un cridaner patró en forma de pinta al waterfall.
Pels volts de migdia va arribar també l'Alex (EA8DBM). Va instal·lar la seva estació en un QTH a pocs quilòmetres de distància, uns 400 metres més amunt (2.000 m s.n.m.), a l'ombra d'un sostre en un aparcament on hi havia instal·lats un seguit de panells solars. Malauradament, algú en aquell aparcament va xocar contra la seva antena STARLINK que utilitzava per connectar-se a Internet, i va haver de buscar-se la vida mitjançant un accés Wi-Fi de menor qualitat. Al principi tot anava com una seda, però més tard l'Alex va patir fortes interferències de tipus "carraca" (ratel) en 144 MHz cap a l'oest, la qual cosa va dificultar molt les connexions amb els EUA. La causa d'aquesta interferència era la proximitat de la línia principal que connectava els panells solars i els inversors a la xarxa elèctrica. Al final, les seves antenes de 2m es van haver de moure uns 50 metres per poder treballar les darreres estacions.
Depuració i hàndicap en recepció (RX)
El 7 d'agost per fi vam aconseguir entendre l'origen de la nostra misteriosa interferència dins de la banda. Amb l'ajuda de la pantalla d'espectre de l'Icom IC-9700 vam localitzar el culpable i el vam poder aturar. Vam reconèixer la interferència en forma de pinta d'activacions anteriors com a causada per la doble sortida DVI del nostre propi PC. Una rutina escrita ràpidament que apagava automàticament els dos monitors durant les seqüències de recepció (RX) de 60 segons va donar una solució immediata, així que només podíem treballar amb el PC durant el minut que estàvem transmetent...
Així i tot, el soroll de fons en 432 MHz va continuar sent un desafiament enorme. El nostre Sun noise fluctuava en el millor dels casos al voltant dels 6 dB, quan amb exactament la mateixa configuració estem acostumats a 12 o 13 dB. Això va significar un hàndicap efectiu de 7 a 9 dB en recepció, cosa que se sentia com un efecte squelch a les senyals: sovint era "tot o res". Provar un preamplificador de recanvi malauradament no va comportar cap millora. Les estacions correspondents amb 20 dBd de guany d'antena i 500 W les podíem treballar pels pèls, i els nostres propis ecos rarament es podien percebre (en lloc del pic habitual de -17 dB a -22 dB de mitjana).
Perseverança en UHF i pile-ups en HF
A banda de les condicions difícils, el dissabte 8 i el diumenge 9 d'agost vam continuar treballant de ferm en 432 MHz des de ben d'hora al matí fins a la tarda, cridant les estacions individualment si calia en comptes de fer "CQ" per donar un cop de mà al WSJT-X. Això va resultar finalment en 53 QSO (un dels quals en CW).
Així mateix, durant el cap de setmana vam aportar el nostre gra de sorra al concurs HF WAE-CW amb el indicatiu C37N. El Jacques (ON5OO) i el Gilbert (ON6QS) van superar amb èxit els intensos pile-ups, aconseguint més de 600 QSO al diari!
Temps típic de muntanya
El temps pirinenc va mostrar la seva cara més variable. Mentre que els matins començaven invariablement amb un sol radiant, cap a les 18:00 hores es desencadenava gairebé diàriament un violent temporal amb fort vent, tempesta, pluja diluvial, llamps i pedra... Treballar amb una antena parabòlica (dish) portable hauria estat completament impossible en aquestes condicions extremes. Per ser honestos, no ho havíem tingut en compte quan vam planificar la nostra activació, però per sort, quan el temporal es deslligava, la lluna ja havia desaparegut per sota de l'horitzó!
Resultats
Al cap i l'fi, aquesta activació va donar com a resultat els següents contactes EME:
· 144 MHz (2m): 116 QSOs
· 432 MHz (70cm): 53 QSOs
· 1296 MHz (23cm): 93 QSOs
· 2320 MHz (13cm): 13 QSOs
· Total: 275 QSO!
A més a més, es van fer una desena de QSO en 2m en tropo amb el senyal de crida C37NL.
Després d'una visita familiar a França durant el camí de tornada i d'arribar a casa el 13 d'agost, la primera targeta "QSL directa" ja ens esperava a la bústia!
